Suscribirse via mail
Rss
AtomLo onírico
Algunos dibujos son instantáneas del estado de vigilia que acontece al sueño, otros son ilustraciones de cuentos rescatados de la fase rem.
Todo es válido pero a veces hay que encontrar la coherencia artificial que permita que todo encaje. Otras veces, fácilmente se dibujan mensajes inesperados.
El que vol el capità és solcar aquest mar que puja i baixa, inflant-se i desinflant-se, com el llom d’un gran monstre que respira profundament. I en té prou amb deixar-li per uns instants, una petita emprenta amb la seva nau, una cua d’escuma amb forma de ventall mig obert o mig tancat...
La nau, de tant en tant, es converteix en un valerós genet que cavalca sobre cavalls salvatges, en un pinzell que traça el dibuix de la seva vida, en la part més alta del món o en una joguina per a dofins.
Diuen que els monstres marins no dormen.
La nau, de tant en tant, es converteix en un valerós genet que cavalca sobre cavalls salvatges, en un pinzell que traça el dibuix de la seva vida, en la part més alta del món o en una joguina per a dofins.
Diuen que els monstres marins no dormen.
Se sent el mar i ara, pot passar qualsevol cosa... sempre passa però, de vegades, no ens adonem.
Les barques es creuen entreteixint les aigües. L’oleatge, de seguida, esborra el seu rastre, com si mai hagués existit, de la mateixa manera que es diluirà també a la memòria.
